El verdejo és una varietat de cep de raïm blanc, fruit de l’encreuament de les varietats blanques castellana blanca i savagnin (també coneguda com a traminer), originàries de Castella i Lleó i del nord d’Itàlia respectivament. El raïm verdejo, possiblement, es va originar al nord d’Àfrica i es va estendre per la regió de Rueda (Castella i Lleó) al voltant del segle XI, possiblement pels mossàrabs, després de la conquesta de Toledo.
Ampelografia
És una varietat de vigor baix, port dreçat i de cicle, brotada i maduració mitjana. Els raïms són de mida petita-mitjana, compactes i amb el peduncle molt curt. Les baies són de color groc verdós, de mida mitjana i de forma esfèrica o el·líptica. La pell és gruixuda, la polpa verdosa i les llavors de mida gran.
Està catalogada amb el número 12.949 al Vitis International Variety Catalogue (VIVC), una base de dades de diverses espècies i varietats del gènere Vitis.
Característiques agronòmiques
És una planta perfectament adaptada a la zona climàtica III de la integral tèrmica de Winkler-Amerine1 i als sòls poc fèrtils i pedregosos, resistent a la sequera i a les temperatures elevades. Es recomana una poda llarga i la conducció en emparrat per a obtenir produccions acceptables.
És una varietat molt sensible a l'oïdi.
La varietat està molt estesa a Castella i Lleó (sobretot a la regió de Rueda on és la varietat principal amb 19.892 ha), Castella la Manxa i Extremadura. També la podem trobar en petites quantitats a Catalunya i Murcia.
Característiques enològiques
El raïm verdejo produeix vins de color groc palla, amb intenses aromes varietals de sotabosc i fruites tropicals sobre un delicat fons de fonoll i anís.
Els vins de verdejo són moderadam ent alcohòlics, d’acidesa mitjana alta i un final lleugerament amarg. La seva bona estructura permet fermentacions i criances en bota de roure.
Sinonímia
El raïm verdejo també és conegut com a botó de gall, botón de gallo blanco, cepa de madrigal, gouvelo, verdal del país, verdeja, verdeja blanca, verdejo pálido i verdelho.
1 Índex climàtic que es calcula sumant les temperatures mitjanes diàries eficaces des de l'1 d'abril fins al 30 d'octubre. Una integral tèrmica eficaç de Winkler i Amerine de 2.000 °C és suficient perquè la zona sigui apta per a la vinya.
