Veure vídeo de l'entrevista completa.
Risto Mejide Roldán (Barcelona, 1974) és un reconegut publicista i presentador televisiu, famós per la seva exigència com a jurat de nombrosos concursos de talents. La reconeguda periodista Elisenda Camps conversa amb ell al Claris Hotel & Spa 5*GL Barcelona sobre la seva relació amb el vi, el nostre model de negoci i el futur del sector. Aconseguirem l'aprovació del Risto?
El vi acostuma a ser la companyia habitual en converses relaxades que obren la porta a intimitats. Creus que es podria fer un programa d'entrevistes fent servir el vi com a excusa, en comptes del sofà chester, per exemple?
Doncs ho veuria molt bé. Hi ha una cosa que la gent no sap i és que Viajando con Chester, el programa televisiu, es va concebre prenent una copa de vi. Me'n recordo que estava amb el productor i em va dir —Vull fer un programa d'entrevistes, però no ho veig amb el format tradicional. Ho veig diferent. M'ho imagino en un sofà chester—. I d'allà va sortir el programa. Fixa't fins a quin punt el vi ha condicionat el format del programa! Amb aquest productor hem compartit altres moments semblants i han sortit més programes, com ara Todo es mentira. No sé qui va dir una vegada que cap bona història comença menjant un bròquil. Amb tot el respecte pel bròquil, que és molt sa!
Quins són els teus primers records relacionats amb el vi?
Amb el meu avi matern. Abans els avis feien coses que avui estarien prohibides, gairebé amb la presó. Però quan jo era petit, els avis tenien certes llicències. Jo recordo el meu en una sobretaula en un restaurant, amb tota la meva família fent tertúlia, i em devia veure avorrit i em va dir — Vine cap aquí! —. Em va asseure a la seva falda i em va deixar tastar el vi per primera vegada. I jo era menor d'edat! En aquella època, els avis feien aquestes coses. Ara seria motiu per treure't la pàtria potestat. Però és veritat que et descobrien coses “prohibides” i això era meravellós.
Quina és la teva relació amb el vi en l’actualitat? Ets dels que sempre té una ampolla a la nevera per si de cas? O només beus en ocasions especials?
Soc molt de gaudir. M'encanten les bones sobretaules i potser ve per això del meu avi. Soc més de quedar amb els meus amics, menjar bé i passar tota la tarda arreglant el món que d’anar a un local on la música no et deixa parlar. I en aquests àpats no hi pot faltar mai un bon vi. A casa tinc un celler que m'agrada anar nodrint de coses conegudes i desconegudes: un 80 % conegut i un 20 % que sempre m'agrada experimentar. Per sort, tinc un sommelier de confiança que coneix a la perfecció els meus gustos. Cada cert temps li dic un pressupost i em porta el que vol a casa. Tenir un prescriptor, algú que coneix els teus gustos, com ets, i que sàpiga què t'agradarà, és fantàstic. En qualsevol sector. En vins, en llibres... Un 80 % de les vegades saps que llences la carta a sota, cavall i rei!
Alguns plats milloren amb un bon vi. Passa el mateix amb les persones?
Uf! És una pregunta molt àmplia i complicada. El vi és un producte viu, no és el mateix aquest any que l'any que ve, va evolucionant, va canviant. No és el mateix si l’obres ara i el deixes una estona, que si te'l prens tot just obert. També canvia un cop obert. Crec que amb les persones passa el mateix, també canviem una vegada obertes.
Per la teva professió, segur que has tingut la possibilitat de compartir una copa de vi amb diferents personalitats de múltiples camps. Amb qui t'hauria agradat i no has pogut?
Et diré una cosa molt mundana: amb el meu avi. Aquest avi que m'asseia a la falda per donar-me una mica de vi, avui m'agradaria asseure'm amb ell. M'encantaria, donaria el que fos per tenir una estona, compartir una copa de vi amb ell i poder xerrar. Era un paio molt interessant que vaig conèixer massa petit i m'hauria encantat tenir moltes converses, molts sofàs com aquest i preguntar-li, preguntar-li i aprendre. El meu avi se'n va anar massa aviat. Per això dic a tothom, als meus fills per començar, aprofiteu els avis. Els avis són un regal! El meu era enginyer de telecomunicacions, li agradava molt la ciència, l'astronomia, la matemàtica. Em va iniciar en totes aquestes disciplines per afició, perquè no m'hi he dedicat, però m'agraden gràcies a ell. Per mi va ser sempre un referent. En fi, era com l'avi que tot net voldria tenir. Un paio molt intel·ligent. Mai no em va tractar com un nen petit, per exemple. Sempre em va tractar com un igual. Jo recordo que em deia —tu què en penses? —. Jo era un marrec i m'impactava molt el tracte. M'hauria encantat tenir aquesta conversa. Per això penso que una ampolla de vi és l'excusa perfecta. Quan us conviden a sopar a una casa i portes el vi. Crec que és una gran excusa per presentar-te a casa de qui sigui i dir prendrem una copeta junts i parlarem. Crec que és l'inici. L'interruptor d'una bona conversa pot ser meravellosament una ampolla de vi.
Els vins milloren amb els anys. Et sembla que a tu t'està passant el mateix?
No, jo prefereixo consumir-me en el moment. Em conformo a no fer-me malbé. Com et deia abans, m'agrada molt gaudir. Fa poc a la Universitat Harvard van publicar un estudi, dut a terme els darrers setanta anys, sobre els motius de la felicitat. I la conclusió a què arribaven era que un percentatge molt alt de la nostra felicitat depèn que les relacions amb els altres siguin de qualitat.
Com ja saps, una de les singularitats de Cellers Maset és l'assessorament i venda telefònica de vins i caves directament al client. Tu que has treballat a diferents agències de publicitat, tens la teva pròpia, t'has format en una escola de negocis... Com a expert en màrqueting, i tenint en compte tots els canals de compra actuals, com expliques que encara funcioni tan bé la venda telefònica?
Per mi hi ha una resposta claríssima que moltes vegades, a més, s'obvia en els plans de màrqueting: la confiança. Els mitjans i les tecnologies canvien, la confiança no. A més, la confiança no es transmet igual a través de tots els canals. Algú que t'envia un WhatsApp és algú que tens a la teva agenda telefònica. Li atorgues més confiança que a algú que t'envia un correu electrònic. I algú que t'envia un correu electrònic, que té la teva adreça de correu, li atorgues més confiança que algú que t'envia una piulada a Twitter. A mesura que ens anem allunyant del nucli, hi ha menys confiança. Algú que et truca, que coneix el teu nom, que t'ha trucat en el passat i que coneix la teva situació familiar i els teus gustos, és molt més probable que l'encerti amb allò que t'agrada. Que et proposi coses noves, que tingui en compte també les condicions, el pressupost, les aspiracions, mil coses, no? L'èxit de Maset es basa en la confiança. Algú que et truca i parla amb tu i et diu pel teu nom, li atorgues molta més confiança que en qualsevol altre canal. Per més que evolucionin les tecnologies, la confiança és la confiança.
Segons molts estudis, a l'estat espanyol -un dels productors de vi més grans del món-, el consum de cervesa és molt superior al de vi. Què ha fet bé la cervesa que no hagi fet el vi per ser tan popular? Què podríem fer per canviar aquesta tendència?
No és necessàriament que el vi hagi fet alguna cosa malament. De vegades no cal superar el volum de vendes d'un altre producte. I et poso un exemple molt clar: el menjar ràpid és el menjar que més es ven a escala mundial. A un bon restaurant tu no li has de preguntar què farem per superar el menjar ràpid? No? A cada categoria, un ha d'aconseguir la seva quota de mercat i oblidar-se del que fan els altres. Per mi no és tan important que el vi superi la cervesa, com que la gent que s'aproximi al vi ho faci, cada cop, amb més cultura enològica, que cada cop sigui més sibarita. I compte, que sibarita no vol dir més car. A Espanya, afortunadament, tenim molts bons vins per menys de 30 €. Per aquest import, tu pots beure uns vins extraordinaris. Ves-te'n als Estats Units i demana un bon vi. Et deixen pelat! En canvi, aquí, per 20-25 € tenim vins extraordinaris. El que cal és tenir aquesta cultura del vi, que cada cop sigui més rica. Jo he anat amb el Ferran Adrià a dinar i és un plaer. Encara que no sigui sommelier té moltíssima cultura de vi. En un sopar ens deia que no cal pagar gaires diners per un bon vi. Al nostre país tenim aquesta immensa sort.
En els darrers anys, Cellers Maset ha elaborat vins rosats pàl·lids, vins biodinàmics, ha recuperat varietats autòctones... t'atreveixes a pronosticar la propera moda?
Tant de bo ho sabés! Quan enriqueixes la cultura vinícola d'un país, la gent demana cada cop més autenticitat, més productes de quilòmetre zero, recuperar varietats antigues... A mi, el que m'agrada del vi és que et beus la història d'un país. El vi és història per beure, perquè estàs bevent el que va passar aquell any. Com va ser aquell any? Quin tipus de raïm es va cultivar? Va ploure molt? Tot això està al final resumit en una copa. Això és el que em sembla més extraordinari del vi. Cada cop hi ha més consciència sobre això. No només en l'àmbit dels vins, també en l'àmbit gastronòmic. Els horts a casa, l'agricultura biodinàmica... Tot això em fascina perquè crec que és un retorn als orígens, però amb la tecnologia que tenim avui. I això també és una cosa molt interessant: de quina manera la tecnologia ens està ajudant a tornar als orígens. Com alguna cosa que et projecta cap al futur, en realitat, el que et permet és recuperar el teu passat. Perquè ens hem adonat que no sempre el que és nou és millor.
Tots els experts en sociologia diuen que hem estat creixent d'una manera en què l’únic que importava era el benefici i el creixement econòmic. Quan t'adones que aquest creixement també genera desigualtats i crisis climàtiques, que genera una sèrie d'externalitats negatives que acaben afectant aquest benefici, dius, un moment! Crec que la societat, sobretot l'occidental, està fent una reflexió molt profunda, a molts nivells, de dir — Escolti, potser no hem estat creixent de la manera correcta —. Potser, el que cal és tornar enrere i veure com vivien els nostres pares, els nostres avis, els nostres besavis, però amb tota la tecnologia i els coneixements d'avui. De quina manera podem recuperar això? Perquè aquesta era una manera molt més sostenible de viure. A mi la paraula que em ve al capdavant és la de sostenibilitat. Em sembla una obligació en qualsevol negoci, en qualsevol cosa que es posi a sobre de la taula, parlar de sostenibilitat.
Jo no sé cap on va la tecnologia... El que sí que sé és que cal deixar de fascinar-se per una tecnologia, simplement pel fet que existeixi, i començar a pensar què hi ha de nosaltres? Què hi ha de veritat? Què hi ha d'autèntic en això? Perquè el que no ha canviat els darrers deu mil anys és l'essència de l'ésser humà: les nostres emocions, els nostres sentiments, els nostres desitjos, els nostres anhels... Al final, volem que ens estimin, tenir descendència, transcendir, transformar... Tot això ja ho tenia clar Marc Aureli fa dos mil anys i encara no ho tenim clar nosaltres.
I ara que som a les portes de l'estiu, què no pot faltar a una revetlla a casa de Risto?
M'agraden les revetlles molt tranquil·les, però si poso Johann Sebastian Bach potser la gent surt corrents. Què no pot faltar a una revetlla? Amics, amics de debò. Per mi aquesta és la revetlla més gran, quan omples la casa de gent que estimes i que t'estimen. Com feia el meu avi, reunir la gent que és important per a tu. Això ja és una festa! I la resta és igual, tota la resta és accessori, si hi ha pizza o un xef boníssim preparant el menjar, és que ja m'és igual. Una cosa que dic molt als meus fills és que cal celebrar-ho tot! En el moment que et passi qualsevol cosa bona, per molt petita que sigui que sigui, no cal que hagis guanyat un Oscar, cal celebrar-la. Per què? Perquè les hòsties venen soles... i perquè demà potser ja és tard per a celebrar-ho. Les coses s'han de celebrar al moment.
Et ve de gust compartir amb nosaltres un motiu pel qual brindar per acabar?
I tant! Brindem perquè tothom que ens llegeixi faci el que vulgui, dins de la legalitat... que ningú ens pugui dir el que podem i el que no podem fer! Salut!
