Veure video de l'entrevista completa.
Risto Mejide Roldán és un mediàtic publicista i presentador televisiu, famós per la seva exigència com a jurat de nombrosos concursos de talents. La reconeguda periodista Elisenda Camps torna a reunir-se amb ell al Claris Hotel & Spa 5*GL Barcelona per conversar sobre els seus gustos vinícoles, el nostre model de negoci i la sostenibilitat al món empresarial.
Quan tries un vi, en què et fixes primer? A què dónes prioritat? A la denominació d'origen, a la varietat de raïm, a l'etiqueta, al preu, a la facilitat per trobar-lo...?
Doncs depèn. Quan viatjo i no conec molt bé quines zones o quines denominacions hi ha, el que faig sempre és demanar varietat. Aquí opto sempre pel pinot noir. M'agrada molt. En canvi, si sóc aquí, normalment em deixo seduir per la gent que en sap. Si vaig a una zona, m'agrada preguntar —aquí què és el que triomfa més? Quina varietat és la més reconeguda? —. Crec que el més important en el món del vi és saber escoltar, escoltar molt. Crec que el procés de gaudir un vi comença en escoltar a qui te’l recomana.
Quin preu estaries disposat a pagar per un vi? És a dir, en quin moment creus que el preu fa que el que hi ha a l'ampolla sigui més màrqueting que no pas producte.
Una cosa són els col·leccionistes, la gent que es dedica a col·leccionar aquella ampolla, aquella collita, aquell celler... el preu que estigui disposat a pagar algú per aquella ampolla és el preu que val. Si et parlo com a consumidor, crec que al nostre país hi ha vins extraordinaris per 20 o 30 €. No cal pagar grans fortunes! Tenim aquesta sort, aquest privilegi... Tenim zones vinícoles, com el Penedès, el Priorat o La Rioja, que són extraordinàriament riques i on no cal gastar-se una milionada per a gaudir d'un gran vi. El que és difícil per a mi és precisament això. És com la roba, és molt fàcil vestir bé si vesteixes amb marques caríssimes! I, així i tot, també hi ha qui no ho sap fer, però bé... Amb diners, tot és més fàcil perquè ja saps que vas a sota, cavall i rei. El que és difícil és, amb un pressupost més ajustat, anar elegant i adequat a cada ocasió. Això també passa amb els vins. Afortunadament en aquest país no és tan difícil poder accedir a aquests vins en què per 20 € estàs fent un tast d'un vi extraordinari i jo crec que això és important, la resta és postureig i a mi no m'agrada el postureig.
«Tenim el privilegi de tenir zones vinícoles que són extraordinàriament riques i en les que no cal gastar-se una milionada per a gaudir d'un gran vi».
Què et sembla si parlem de conceptes actuals com la sostenibilitat, el medi ambient o l'economia circular...? Avui dia, els ciutadans, el consumidor en general, tenen molt presents aquests conceptes. Per aquest motiu, a Cellers Maset estem posant en marxa una prova pilot per a recollir les ampolles dels nostres caves a domicili i tornar-les a reutilitzar.
M’encanta! Tant de bo hagués existit això quan era petit... perquè jo era dels nens que m'enviaven al súper a tornar les ampolles. Te'n recordes quan tornàvem els envasos dels refrescs? I et tornaven diners! Et donaven cinc pessetes! Que gran que m'he sentit ara!
Ja veus que jo també conec el tema... Tu que ets també de l'ofici, creus que la sostenibilitat serà la base de l'empresa del futur?
Jo crec que ja és la base del present! Avui dia no hi ha empresa al món que no s'estigui plantejant o s'hagi de plantejar ja processos sostenibles. Bàsicament, com passava fa 20 o 30 anys amb el tema de la informàtica. Te'n recordes quan van sortir els primers ordinadors i ens preguntàvem si les empreses del futur tindrien ordinadors? Doncs el mateix! Els qui no tinguin processos sostenibles no sobreviuran. Les empreses que no siguin conscients que no podem créixer a costa del planeta no sobreviuran. Però no només per un tema ecològic, és un tema de supervivència i fins i tot de responsabilitat del consumidor perquè el consumidor ja està exigint aquesta visió en tots els productes que consumeix. El consumidor penalitza l'empresa que no té cura del medi ambient. L'empresa, encara que només sigui per egoisme, per voler vendre, ho ha de fer. Però és que a més a més és veritat que estem en una situació crítica a escala de civilització.
«La sostenibilitat és la base del present».
I ho trobem en l'elaboració del vi i en qualsevol altre producte. A Maset, a part de la sostenibilitat, tenim cura del producte des de l'inici, passant per l'elaboració i venda, i acabant en la postvenda. Creus que el client ho entén com un valor afegit o avui només valorem el preu i la qualitat i no ens importa res més?
Jo crec que sí, és clar que es valora. Encara més, es valora en la mesura que el consumidor de vins de Maset sap que se l'ha escoltat —que a mi això em sembla molt important—. Si tu tens una interacció amb un consumidor, no només li expliques coses, no només li expliques —escolta, doncs tinc un vi de Rioja que és meravellós—... És que a sobre el comercial t’escolta! El comercial, els bons comercials, i Maset té més de 600 comercials, saben escoltar el consumidor. Tot això es plasma al final en un producte, amb la qual cosa, al cap d'uns mesos, aquest mateix comercial pot venir i dir-te —t'he escoltat i allò que tu em demanaves ja ho tenim—. Això és un poder impresionant!
Al món de màrqueting s'utilitzen molts anglicismes, molts tecnicismes que realment la gent del carrer no entén. Creus que al món del vi hem abusat o hem pecat de fer servir un lèxic molt tècnic?
Bé, jo crec que hi ha d'haver aquest lèxic per a la gent molt especialitzada. Entenc que quan un expert tasta aquests vins és capaç de donar una sèrie de referències que jo no seré mai capaç de donar-les. El que és bonic d'això no és que existeixi’n o no aquests tecnicismes. El que és bonic és que algú com jo, que no sóc un expert, que sóc una persona molt gaudidora, que vinc i m'apropo al vi, ho puc gaudir a la meva manera. És a dir, jo faré un tast de vins com el que acabo de fer i em vindran uns referents que són els meus, i, així i tot, seré capaç de gaudir-lo, de veure que hi ha diferències. Per descomptat, les explicaré molt pitjor que un expert, però seré capaç de gaudir-ne. Passa amb la música, passa amb l'art, passa amb moltíssimes coses... Perquè no cal ser Beethoven per a gaudir de la Novena simfonia! Una cosa que em va explicar Ferran Adrià fa molts anys és el concepte de paladar mental.
Explica'm. Això és interessant...
El nostre paladar té memòria, acumula sabors, igual que la nostra pell acumula cicatrius. I em sembla que el vi també evoca situacions. És la magdalena de Proust. Tu et prens una magdalena i de sobte evoques tota una història. Aquí passa el mateix! És a dir, el vi té aquesta capacitat. De cop i volta, quan obres aquella ampolla d'aquell vi que et vas prendre aquell dia, el teu paladar s'activa i recorda situacions. El paladar mental s'enriqueix a mesura que vas tastant diferents vins en situacions diferents. Amb una cançó passa el mateix! Tenim orelles, memòria auditiva... Tu escoltes una cançó i et porta a aquell moment...
Consideres que l'elaboració d'un vi també pot ser un art? Perquè fixa’t on ens porten els vins — l'experiència— i aquí perquè no tenim un expert que ens faci un tast professional, però ens pot portar a un món de sensacions noves i a expressar moltes coses.
Sens dubte. L'experiència gastronòmica i l'experiència organolèptica té el que dèiem abans, a part del paladar mental, ens desperta coses que potser no sabíem. T'haurà passat en un restaurant, provant un menú degustació d'un xef... És que els cuiners també són artistes! L'única cosa és que el seu art no entra a través dels ulls o de l'orella, sinó de la boca. I de sobte, t'evoca coses que dius —mare meva, allò que m'està despertant aquesta persona, no?— En un vi passa el mateix — allò que et deia abans— tens un paladar mental, tens unes memòries associades a certs sabors que, de cop i volta, torna a tu d'una manera que no esperaves. A tots ens ha passat entrar, per exemple, a casa dels teus avis... aquella casa tenia una olor característica! El vi també entra molt per l'olfacte! I el que t'entra d'alguna manera per aquesta via, arriba a llocs que no arriba ni la vista ni l'oïda.
«L'èxit de Maset es basa, sobretot, en saber escoltar».
Canviant de tema, ara que anem cap a les festes de Nadal, amb qui t'identifiques més? Amb la gent que li encanten o ets dels que esperen que passin de pressa?
Jo estic en plena mutació. Abans no suportava el Nadal fins que els meus fills han començat a gaudir-lo. A més a més, jo ara no les visc tant per a mi... Ara ho veig a través dels seus ulls i al·lucino! Estic revivint el Nadal, estic retrobant-me i reconciliant-me amb el Nadal gràcies a veure'ls-hi la cara el matí de Reis... o el moment en què veuran els regals del Pare Noel, o el que sigui, és igual, perquè a casa som de celebrar-ho tot. I això et reconcilia realment amb moltes coses. Els fills et reconcilien amb la vida!
Brindem per alguna cosa, Risto?
Pel 2024 i per tots els que vinguin!
