L’edat del cep i el seu impacte en la vinya del Penedès
La vinya és l’essència del vi, i al Penedès, el vincle entre la planta i el terrer es manifesta amb una força única. Els ceps tenen la capacitat de viure dècades i, al llarg de la seva vida, experimenten canvis que afecten tant la qualitat com la quantitat de raïm que produeixen.
Quan plantem una nova vinya, els primers anys són essencials per establir un bon sistema radicular i una estructura equilibrada. Durant aquest període inicial, que acostuma a durar entre dos i tres anys, la planta dedica la seva energia a créixer i consolidar-se. No és fins al tercer o quart any que els ceps comencen a produir fruit amb regularitat. A mesura que la vinya envelleix, la seva producció de raïm tendeix a reduir-se, però en compensació, els raïms guanyen concentració, donant vins amb més profunditat i complexitat aromàtica.
Al Penedès, parlem sovint de ceps joves quan tenen entre 3 i 12 anys, mentre que considerem ceps vells aquells que superen els 25 anys. Tot i això, algunes de les nostres vinyes històriques, amb més de 50 anys, són autèntiques joies enològiques, testimonis vius de la tradició vitivinícola de la nostra regió.
L’edat del cep i la seva influència en la producció i la qualitat del raïm
La relació entre l’edat del cep i la quantitat de raïm que produeix no és sempre directa, ja que hi intervenen molts factors: des de la varietat de raïm fins a la gestió de la vinya, passant per les condicions climàtiques de cada any. Les vinyes més joves acostumen a tenir una producció més abundant i són ideals per elaborar vins més frescos i afruitats, mentre que els ceps més vells, amb rendiments més baixos, ofereixen una concentració i una expressió varietal més marcada, característica essencial per als vins de guarda i els escumosos de llarga criança.
Un altre aspecte important és la salut del cep. Les vinyes més joves són menys susceptibles a les malalties del tronc perquè tenen menys fusta vella i menys ferides de poda. Tot i això, poden ser vulnerables a malalties com la podridura negra o la malaltia de Petri en els primers anys de vida. Per contra, els ceps més vells poden patir afeccions com l’eutipiosi o l’esca, que poden reduir la seva producció si no es gestionen adequadament.
Gestió i filosofia al celler
A la nostra vinya del Penedès, treballem amb un equilibri entre ceps joves i vells per mantenir la identitat i la diversitat dels nostres vins. Les vinyes velles, moltes d’elles plantades en vas, requereixen una atenció manual meticulosa, però ofereixen una qualitat excepcional, especialment en xarel·lo, macabeu i parellada, varietats tradicionals que es beneficien de la maduresa del cep.
Per altra banda, les vinyes joves, sovint plantades en espatllera, permeten una gestió mecanitzada més eficient i ofereixen una major exposició al sol, aspecte clau per aconseguir una maduració òptima en anys més frescos. No obstant això, cal gestionar bé l’estrès hídric, ja que les seves arrels encara no han assolit la profunditat necessària per accedir a l’aigua en anys de sequera.
L’equilibri entre tradició i futur
L’edat del cep és només una peça del trencaclosques en la qualitat del vi. La combinació entre selecció clonal, tipus de portaempelts i pràctiques vitícoles sostenibles és el que ens permet obtenir vins amb una expressió autèntica del Penedès. Tant les vinyes joves com les velles tenen un paper fonamental en el nostre celler, aportant la diversitat i la riquesa que caracteritzen els nostres vins.
La vinya, com el vi, és un acte de confiança en el futur. A cada nova plantació, a cada poda i a cada verema, seguim el llegat de generacions passades, amb la mirada posada en les generacions que vindran.
