La felicitat es troba en els petits instants
Els temps ens ha ensenyat que la felicitat no acostuma a presentar-se en grans proclames ni en discursos d’aires èpics. Tampoc no sol arribar de sobte, com una revelació. Si arriba, ho fa a poc a poc, sense pressa, gairebé de puntetes, en els detalls més insignificants: l’olor de terra humida després de la pluja, la llum inclinada d’una tarda de setembre, el primer glop d’un vi ben fet, el silenci que s’estén sobre la vinya quan el sol es pon darrere els ceps.
A Maset, fa generacions que hem après a valorar aquests instants. No tenim pressa. No ens interessen les modes passatgeres ni els artificis. Ens agrada la feina ben feta, la vinya treballada amb paciència, el vi que és fruit d’un any sencer de converses amb la terra i el clima. Potser per això, aquest tros de món que cultivem s’assembla a allò que alguns anomenen el paradís posseït. No el prometem a ningú, no en fem bandera, però el vivim cada dia.
Els marges, la vinya, el temps
Diuen que als marges és on viuen els esperits més lliures, els qui no tenen pressa per arribar enlloc perquè ja hi són. Nosaltres sempre hem estat una mica així. Mentre d’altres corrien a buscar grans volums i mercats internacionals, aquí hem continuat fent el vi com sempre, amb els mateixos gestos que feien els nostres avis, escoltant la vinya, deixant que el temps faci la seva feina.
La vinya és una escola de paciència. Ens ensenya a esperar, a no forçar les coses, a entendre que res no es pot accelerar sense pagar-ne el preu. Hi ha qui ho viu com un càstig. Nosaltres ho vivim com una benedicció.
El vi com a forma de plenitud
De tant en tant, algú ens pregunta per què fem vi. La resposta és ben senzilla: perquè ens agrada. I perquè creiem que el vi és una de les poques coses que, ben fetes, poden aportar una mica de plenitud a la vida. No parlem de grans excessos ni d’eufòries passatgeres. Parlem d’una ampolla oberta en bona companyia, d’una conversa que s’allarga sense adonar-se’n, d’un brindis sense cap altra pretensió que la d’agrair el moment.
Pedro Pidal, el vell marquès de Villaviciosa, deia que «la felicitat assolible a la vida que portem és la de contemplar i viure el paradís posseït». Nosaltres ho hem après a la nostra manera: el paradís no és un lloc llunyà ni un somni irrealitzable. És aquí, en aquests paisatges de vinyes ordenades, en la remor del vent entre els ceps, en el gotim madurat lentament sota el sol. És a cada ampolla que surt del celler.
Els qui fan possible el paradís
Tot això, és clar, no es fa sol. El nostre paradís no seria res sense la gent que el treballa cada dia: els viticultors que cuiden la terra, els enòlegs que hi posen coneixement i intuïció, les assessores vinícoles que recomanen el vi adequat per a cada moment. Som una petita comunitat que creu que el vi és alguna cosa més que una beguda. És memòria, és territori, és una manera d’entendre la vida.
Diuen que el món va de pressa. Potser sí. Però nosaltres continuem a la nostra, vivint aquest tros de paradís sense fer gaire soroll, fent cada dia el que sabem fer millor. Qui vulgui compartir-lo, que s’assegui a taula, ompli la copa i brindi amb nosaltres.
