L’albarinyo és una varietat cultivada des de l’antiguitat a la província de Pontevedra i al nord de Portugal. La primera referència escrita la trobem el 1843 a Observaciones sobre el cultivo de la vid en Galicia, obra del científic Antonio Casares, que descriu la varietat de forma tan breu que no podem distingir-la d’altres varietats.
L’albarinyo fou el primer vi etiquetat com a monovarietal a l’estat espanyol el 1928.
Estudis recents d’ADN suggereixen que un encreuament de la varietat amaral (també coneguda com a caíño bravo) i l’albarinyo va donar lloc al caíño blanco. Aquest fet explicaria perquè molts cops es confon el caíño blanco amb l’albarinyo.
Ampelografía
L’albarinyo és conegut principalment per ser la varietat estrella de la denominació d’origen Rías Baixas. És un raïm de cicle llarg, de brotada i maduració mitjana. Els ceps són de vigor moderat, de port semialçat, robusts i fèrtils. Els gotims són de mida petita i compactes, amb grans de color verdós de mida petita i pellofa força gruixuda.
Característiques agronòmiques
És sensible al míldiu, a l’oïdi i especialment als àcars. Té una molt bona adaptació a sòls poc fèrtils.
A l’estat espanyol hi trobem 5.320 ha, pràcticament totes a Galícia. A Portugal, sobretot a la regió del Minho, se’n troben 2.340 ha. També té força presència a Califòrnia, Uruguai, Austràlia i Nova Zelanda.
És una varietat que necessita climes frescs i poda llarga per obtenir bones produccions. Es recomana utilitzar el sistema de conducció en espatllera o emparrat.
El nostre raïm d’albarinyo prové de la zona d’O Rosal, un petit municipi de la província de Pontevedra molt conegut per la presència de restes arqueològiques de la cultura dels Castros.
Característiques enològiques
Produeix vins blancs de qualitat amb fragants aromes a fruita i flors blanques — records a til·la, taronja, flor d’acàcia, citronella, pell de taronja, aranja, bergamota, préssec i poma verda —. En boca són frescs i estructurats, amb bon cos i acidesa. Sovint podem notar lleugeres notes marines o salines.
S’acostuma a consumir jove tot i que alguns cellers els elaboren amb criança en bota. És una de les poques varietats de la península que permet una òptima criança sobre lies (junt amb el xarel·lo i el macabeu).
Origen del nom i sinonímia
El nom d’albarinyo prové d’albar, i aquest d’albo, que significa blanc. És una derivació del llatí albus.
L'albarinyo també és conegut com a albarina, alvarín blanc, alvarinha, alvarinho (Portugal), azal blanc, galego i galeguinho.
