El monestrell és un cep de raïm negre, probablement originari del País Valencià. Els raïms són de mida petita a mitjana, cònics i compactes. Les baies són de color negre blavós, esfèriques, de mida petita a mitjana i de pell gruixuda.
Ampelografia
És una varietat de vigor moderat i port dreçat, de brotada tardana (primera quinzena d’abril) i de maduració molt tardana (darrera quinzena d’octubre).
Està catalogada amb el número 7.915 al Vitis International Variety Catalogue (VIVC), una base de dades de diverses espècies i varietats del gènere Vitis.
Característiques agronòmiques
És una planta ben adaptada a les zones climàtiques III, IV i V de la integral tèrmica de Winkler-Amerine, resistent a la sequera i a les gelades primaverals. Necessita temperatures elevades per assolir una bona maduració.
És una varietat molt longeva, força resistent a la botritis i a l’excoriosi. És sensible al míldiu i molt sensible a l’oïdi.
Només trobem 108 ha a Catalunya segons el Registre Vitivinícola de Catalunya (RVC) del 12/09/2017. En canvi, té molta presència al País Valencià amb 9.495 ha repartides principalment a Alacant i València.
La varietat està autoritzada a les DO Alacant, Alella, Binissalem, Catalunya, Conca de Barberà, Costers del Segre, Empordà, Montsant, Penedès, Tarragona, València i Cava.
Característiques enològiques
El raïm monestrell produeix vins negres de color robí intens, amb aromes de fruita negra (mora) i espècies (pebre). Vins elegants i rodons, amb bona estructura, tanins rodons i graduació alcohòlica elevada. En boca són carnosos, amb acidesa mitjana i final llarg. També s'elabora vi rosat (sobretot a València) i cava (sobretot a Catalunya).
Cal destacar la antiga tradició, encara viva avui, d'elaborar vins de licor com el llegendari fondillón d'Alacant (ranci sec o ranci lleugerament dolç) i vins dolços.
Història
Apareix referenciat per primer cop a Catalunya el 1381 en el llibre Lo Crestià de l'escriptor català Francesc Eiximenis. A València, apareix citat per primer cop el 1460 en el llibre Espill o llibre de les dones del metge valencià Jaume Roig.
El nom prové del llatí monasterillu, un diminutiu de monasteriu, amb el significat de monestir, suggerint que aquesta varietat va ser cultivada i propagada pels monjos. Un fet similar succeeix amb la varietat cartoixà (de cartoixa), sinonímia de xarel·lo.
El monestrell segurament és originari de Sagunt (històricament conegut com a Morvedre fins el 1868), un municipi valencià situat a la comarca de Morvedre. En aquell temps, el municipi era un important port comercial al nord de València. Fora de Catalunya, el monestrell és sovint conegut com a mataró, probablement per ser el port d'origen de moltes embarcacions comercials de transport de vi. És per aquest motiu que la varietat és coneguda amb aquest nom a Califòrnia o Austràlia.
Sinonímia
Alcayata, Balzac Noir (Charente i Alta Viena, França), Catalan (Roine, França), Espagnen (Ardecha, França), Espar (Erau, França), Garrut (València i Tarragona), Gayata (Murcia), Mataro o Mataró (Catalunya, Catalunya Nord, Austràlia, Xipre i els Estats Units d'Amèrica), Mourvede (Provença, França), Mourvedon (Provença, França), Mourvèdre (Provença, França), Negria (Grècia) i Ros (Sagunt).