El pinot noir és una varietat negra, originària de la Borgonya, que s’ha adaptat perfectament a la majoria de regions vinícoles del món, sobretot a les més fredes. A més, forma una de les nissagues de raïm més extenses i antigues del món amb familiars com el pinot gris, el pinot blanc, el pinot meunier i el pinot gouges o musigny.
Els seus orígens no són clars. En el tractat agrícola De re rústica, l’escriptor romà Col·lumela descriu un raïm similar al pinot noir de la Borgonya durant el segle I dC. Tot i així, és molt difícil assegurar que es tracti de la mateixa varietat.
Ampelografía
El pinot noir és una varietat de cicle curt, brotada precoç i maduració primerenca. Els ceps són de vigor mitjà i de port baix. Els gotims són petits, cilíndrics i compactes. Els grans són petits i amb una pellofa molt gruixuda.
Característiques agronòmiques
Degut a la composició dels seus gotims és força sensible a les malures. És sensible al míldiu i a l’oïdi, i molt sensible a la botritis.
És una varietat que s’adapta bé als climes temperats tot i que dona el seu màxim potencial en climes freds i de bona altitud. És sensible a les gelades primerenques i molt sensible a les altes temperatures de l’estiu. En climes molt càlids, els ceps acostumen a perdre les seves fulles.
S’adapta perfectament en sòls calcaris i argilocalcaris. Es recomana la conducció en espatllera i les podes llargues.
És una varietat recomanada per a les comunitats autònomes d'Aragó, Catalunya, Extremadura, la Rioja i País Valencià; a més, està autoritzada a Andalusia, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Navarra i País Basc.
Característiques enològiques
Produeix vins de qualitat poc tànnics, frescos i lleugers. Quan són joves, ofereixen aromes de fruites vermelles, com cireres, gerds o maduixes. A mesura que envelleixen, poden desenvolupar aromes vegetals i animals. Admeten una bona criança.
S’acostumen a elaborar vins joves o amb poca criança, vins d’agulla i caves rosats .
Origen del nom i sinonímia
El nom pinot noir prové de les paraules franceses pine (pinya) i noir (negra). El terme pine es deu al fet que la varietat té uns gotims atapeïts i cònics amb forma de pinya.
El pinot noir també és conegut com a blauburgunder, blauer arbst, blauer spätburgunder, burgunder, cortaillod, morillon, morillon noir, mourillon, savagnin noir o salvagnin noir.
