La varietat ull de llebre és fruit d’un encreuament espontani entre l’albillo mayor (conegut com a turruntés a la Rioja) i la benedicto, probablement ocorreguda fa molt de temps en una zona sense determinar entre La Rioja i Navarra. La primera referència escrita de la varietat es troba suposadament sota la forma plural las tempraniellas en el llibre Libro de Alexandre publicat al segle XIII i referint-se a la zona de Ribera del Duero. També la trobem referenciada l’any 1512 sota la forma aragonez, sinonímia de l’ull de llebre., en un text de l’agrònom Gabriel Alonso de Herrera. Torna a aparèixer el 1765 en un escrit de J. A. Valcárcel , aquest cop ja citant-la com tempranillo.
Ampelografia
L’ull de llebre és conegut principalment per ser la varietat principal de la denominació d’origen qualificada Rioja. És un raïm de cicle curt de brotada i maduració primerenca. Els ceps són de gran vigor i de port alçat. Els gotims són de mida gran, allargats, compactes i amb espatlles marcades. Els grans són de mida mitjana a gran, esfèrics, de pell gruixuda i de color negre blavós.
Característiques agronòmiques
És sensible al míldiu, a malalties de la fusta i a la podridura negra. És molt sensible a l'oïdi, a les sequeres extremes i als forts vents. Els alts rendiments redueixen el color, la intensitat de la fruita i l'acidesa dels vins.
A l’estat espanyol hi trobem 200.000 hectàrees repartides entre totes les comunitats autònomes. És la segona varietat més plantada darrera de la varietat blanca airén.
És una varietat perfectament adaptada a climes frescs i amb bona altitud. El nostre raïm de la Rioja prové de la zona de Medrano, un poble als peus de la del Moncalvillo, a més de 600 metres d’altitud, resguardat dels forts vents del nord. El raïm del Penedès prové de la zona de Guardiola de Font-rubí, buscant alçada i temperatures més baixes a la nit.
Característiques enològiques
Produeix vins negres de color robí molt adequats per envellir en bota. En nas destaquen les seves aromes a fruita vermella i negra madura (cirera i figues seques), fusta, pell, fulles de tabac i fonoll. En boca són intensos, amb cos i elegants. També obtenim grans resultats mitjançant la maceració carbònica.
Origen del nom i sinonímia
El nom d’ull de llebre prové de la forma arrodonida del seu gra, semblant a l’ull d’una llebre. En castellà, el nom tempranillo prové de la seva maduració primerenca. La varietat també és coneguda com a cencibel a Castilla la Mancha, tinta del país a Ribera del Duero i tinta roriz o aragonez a Portugal.
