L'aroma de plàtan madur és una de les aromes més característiques i fàcils de reconèixer en un vi. Però saps d'on prové? Ja t’avancem que no li afegim plàtan al vi.
En un vi podem trobar tres tipus d'aromes: primàries, secundaries i terciàries.
- Les aromes primàries procedeixen del raïm i de la fermentació alcohòlica. Entre elles destaquen les aromes de fruita blanca, vermella i negra, les florals, les especiades i les herbàcies.
- Les aromes secundaries provenen dels llevats (autòlisis), de la fermentació malolàctica i de la criança en bota. Les més destacades són les aromes de pastisseria, mantega, nata i torrades (vainilla, clau, fum o xocolata).
- I, finalment, tenim les aromes terciàries, que provenen de l'oxidació o evolució de la fruita i de l'envelliment en ampolla. Entre les del primer subgrup destaquen les aromes de fruita seca (albercoc, figa o melmelada de cítrics), mentre que en el segon podem trobar aromes de xampinyó, mel, cuir i, fins i tot, fulles de tabac.
L'aroma de plàtan, present en molts vins, és una aroma derivada de la fermentació alcohòlica i es pot classificar com a primària. Aquesta singular fragància és produïda per l’acetat d'isoamil, un èster format per un alcohol (amílic i isoamílic) i un àcid (acètic) que també és responsable de les aromes de caramel anglès. Els èsters són substàncies que es formen en el vi per la combinació d'un àcid orgànic i un alcohol i són els causants de la majoria de les aromes d'un vi. Les fermentacions alcohòliques a baixa temperatura i les maceracions carbòniques afavoreixen la seva aparició.
Les varietats que poden desenvolupar aromes a plàtan són l'ull de llebre, el merlot, la garnatxa i el sirà en negres i l’albarinyo, el chardonnay, la garnatxa blanca o el verdejo en blanques.