La mineria com a font d'intercanvi econòmic, social i cultural
El passat mes d’octubre, passejant per la finca Sant Martí (Bellmunt del Priorat) ens va cridar l’atenció una pila de terra acumulada al costat de la vinya. Josep Sedó, el nostre viticultor del Priorat des de fa més de 20 anys, ens va explicar que era un vestigi de l’important passat miner de la comarca. Tota la terra que s’extreia de la muntanya quedava acumulada en aquestes piles anomenades terrers.
Encuriosits per les paraules del Josep, vam buscar diferents estudis sobre la mineria al Priorat. El que ens va cridar més l’atenció va ser un que portava com a títol «Els sards de les mines de Falset al segle XIV» de la historiadora Montserrat Flores Juanpere. A principis del segle XIV, els pobles de Falset, el Molar i Bellmunt del Priorat eren coneguts arreu del mediterrani per les seves mines d’argent. Aquest mineral tenia una importància cabdal en l’economia de la baixa edat mitjana, ja que era un dels materials utilitzats a l’hora de fabricar moneda. El comte Pere, senyor del comtat de les Muntanyes de Prades i de la baronia d’Entença, fou l’encarregat d’augmentar la recol·lecció del mineral.
El comte no explotava directament l’argent, sinó que feia concessions a particulars – individuals i companyies- per encetar una explotació o cros. Els crossos medievals eren galeries de dimensions reduïdes que s’enfonsaven desenes de metres a les entranyes de la muntanya a la recerca d’argent i que ja comptaven amb rudimentaris ascensors accionats amb un sistema de pesos i contrapesos. Al final del dia, el crosser havia de donar part del material obtingut al comte, dipositant el mineral a la Casa de les Mines, edifici situat dins del castell de Falset. Els crossers gaudien d’immunitat personal pels camins que portaven a la Casa de les Mines.
A mitjans del segle XIV es va produir una revolució de les tècniques mineres, amb la incorporació de l’ús de la força hidràulica i la introducció del carbó vegetal. El comte Pere, amb l’objectiu d’obtenir majors beneficis, va portar mestres de mines del municipi d’Igrèsias (Sardenya), localitat amb una llarga tradició minera. Els mestres sards, considerats els millors miners de l’època, es van establir a diferents municipis del Priorat una bona pila d’anys.
Fruit d’aquesta convivència, els prioratins van aprendre les tècniques més innovadores de la mineria d’aquell temps. Els mestres sards tampoc marxaren amb les mans buides. Set-cents anys després d’aquests fets, l’illa de Sardenya gaudeix de dues de les varietats més icòniques del Priorat, la cannoau (garnatxa negra) i la carignano (carinyena). Arribaren buscant argent i s’endugueren un tresor molt més valuós.
