L'abella de la mel
Al maig i al juny, un dels insectes més importants per garantir el bon desenvolupament de la vinya és l’abella de la mel (Apis mellifera). El seu nom prové del llatí apis «abella» i mellifer> «mel·lífer», literalment «la que porta o té mel». El seu nom no és casualitat, ja que al tercer i últim parell de potes l’abella de la mel té un cistell on col·loca boletes de pol·len que recol·lecta quan visita les flors.
I per què és important que ens visiti? Doncs perquè les abelles són els pol·linitzadors més importants del regne animal. La seva aparició en vinya en l’època de floració garanteix la fecundació de la flor i pot fer augmentar la producció de la collita de forma considerable, fins a un 30 %.
Existeixen tres tipus diferents de pol·linització:
- Anemòfila: es duu a terme amb l’ajut del vent, transportant i distribuint el pol·len. Per exemple, la xicoia o dent de lleó.
- Hidròfila: pròpia d’algunes plantes aquàtiques.
- Zoòfila: portada a terme per animals. La més freqüent és la entomòfila, en la que hi participen insectes dels ordres Hymenoptera, Lepidoptera, Coleoptera i Diptera. En l’ordre dels himenòpters trobem les abelles, abellots, vespes i formigues. Les abelles i els abellots efectuen el 80 % de la pol·linització entomòfila.
Les espècies vegetals que proporcionen una font d’aliment a les abelles reben el nom d’espècies apícoles. Al mediterrani en podem trobar moltíssimes: farigola, romaní, calèndula, sàlvia, borratja, card o vinya, entre moltes d’altres. La Vitis vinifera, tot i ser una espècie amb interès apícola, no té una flor gaire mel·lífera; tanmateix, les abelles poden aprofitar el suc de les baies trencades o que s’han fet malbé en època de verema ja que degut a la configuració de les seves mandíbules, les abelles es veuen impotents per foradar els fruits.
El pol·len que proporcionen aquestes espècies apícoles és la font principal de proteïnes per a les abelles, convertint-se en un aliment indispensable per a la seva supervivència. Les abelles també generen pròpolis, una substància viscosa amb propietats antisèptiques que s’elabora a partir de la recol·lecció de les resines d’alguns arbres i de la seva pròpia saliva. És la matèria amb la que revesteixen el rusc.
Gràcies a la seva tasca indispensable, molts cellers han començat a instal·lar rusc d’abelles al costat de les vinyes. I ja no és únicament per la mel que produeixen. L’abella és important perquè és font de vida i biodiversitat.
