Comentaris
La floració de la vid
La floració de la vid.

A finals de primavera, quan la temperatura supera els 16º C, té lloc la floració, un dels moments més importants del cicle de la vinya i que marcarà profundament el volum de la futura collita.


La flor de la vinya

La flor de la vinya és molt petita i poc vistosa. És un brot fructífer que, en general, produeix d'un a tres raïms de flors o inflorescències. Cada raïm pot contenir diversos centenars de flors, totes elles sense pètals visibles. Els pètals es troben fosos en una estructura verda anomenada caliptra, o corol·la, que bloqueja els òrgans reproductors de la flor. En la floració la caliptra, o corol·la, es desprèn de la flor i deixa els òrgans reproductors masculí i femení al descobert.

Cada flor es compon d'un pistil (òrgan femení) i cinc estams; cadascun amb una antera a la punta (òrgan masculí). Les anteres produeixen uns petits grans de pol·len groc que contenen els espermatozoides. La vinya silvestre és masculina o femenina i necessita del seu contrari per a reproduir-se. En canvi, la vinya conreada per l'home té flors hermafrodites i es reprodueix per si sola.


Parts de la flor del cep
Parts de la flor del cep.

La floració dura d'una a tres setmanes, depenent de les condicions climàtiques. Comença a finals de maig i acaba a principis de juny. En aquest temps el pol·len cau sobre l'estigma del pistil i, gràcies a el líquid ensucrat que segrega, germina els òvuls, que creixen ràpidament i constitueixen els grans de raïm. Aquesta transformació de flor en fruit es coneix com a quallat.

Però no totes les flors fan fruit. Moltes vegades succeeix l'anomenat corriment de la flor, és a dir, una mala fecundació del raïm. Entre les causes més usuals del corriment de la flor es troben els problemes de pol·linització, la irregularitat en la distribució dels sucres en les flors, una manca o excés de nutrients en el sòl (manca de bor, ferro o excés de nitrogen) o les males condicions climàtiques (excés de pluges o gelades tardanes). Hi ha determinades varietats molt sensibles al temps, com ara la garnatxa. En canvi, altres com l'ull de llebre gairebé no l'afecten.

Superada aquesta fase, el gra del raïm comença a créixer fins a adquirir la seva grandària final.


Deixar un comentari
Necessites ser un usuari registrat per a poder comentar