Esculpint el cep
Quan arriba el fred els ceps entren en un estat de repòs hivernal. Tota la saba deixa de circular i passa a la part baixa de la planta, reservant-se per emergir forta i vigorosa a la primavera.
En aquest estat d'hibernació aprofitem per realitzar la poda d'hivern. D'una banda, traiem tots els sarments, i de l'altra, deixem totes els borrons necessaris perquè la planta es desenvolupi de la millor manera. Amb aquest procés, a més, afavorim la seva regeneració. Aquesta pràctica es realitza amb tisores -incloent-hi les tisores pneumàtiques- i, tradicionalment, amb el podall. No és recomanable podar amb temperatures extremadament baixes, ja que afavoreix l’aparició de malalties com l’eutipiosi.
De cada borró que deixem sortiran 2 gotims de raïm. D'aquesta manera, calculem fàcilment el rendiment de cada cep. Si volem vins més concentrats, deixarem menys borrons. Si en canvi volem vins més lleugers, deixarem més borrons.
Si deixem pocs borrons direm que hem fet una poda curta (o cordó royat), si en deixem molts, una poda llarga (o guyot). Depenent del rendiment que vulguem i del tipus de varietat, escollirem una o altra. En varietats molt fèrtils o productives (macabeu, garnatxa, verdejo o carinyena) és preferible escollir tipus de poda curta. Per varietats poc productives, amb raïms petites o molt vigorosos (pinot noir, chardonnay o xarel·lo), és preferible utilitzar podes llargues.
