Buscant l’equilibri
Durant els mesos d’abril, maig i juny, a banda dels tractaments preventius de les malalties de la vinya, es duu a terme la poda en verd o esporgat. En aquest procés s’eliminen tots els rebrots que no són necessaris de cara a la formació del cep. També s’eliminen bona part de les fulles que tapen el raïm, facilitant una correcta ventilació del fruit i una major exposició solar durant els mesos de maduració.
Normalment quan es parla de la ventilació es planteja com un factor positiu. Un excés d’humitat afavoreix el creixement del míldiu, la malura i l’oïdi, per aquest motiu és aconsellable realitzar la poda en verd o esporgat. Amb la ventilació, a més, aconseguim que els tractaments arribin a totes les parts del cep, objectiu difícil amb un excés de pàmpols.
Malgrat això, en algunes regions de la península més càlides i seques que la costa mediterrània, pot ser interessant no realitzar la poda en verd o esporgat per així mantenir la poca humitat que existeix en l’ambient. Cada territori ha d’adaptar els tractaments a la climatologia, sòl i varietat de raïm disponibles.
La poda en verd es pot realitzar diverses vegades a l’any, augmentant la despesa en mà d’obra, o un sol cop, disminuint la seva eficàcia. Quin és doncs la millor opció? Com en moltes coses de la vida, en l’equilibri està la virtut.
