
Bota bordelesa o fudre de gran capacitat? L’eterna dicotomia en la criança dels vins a La Rioja.
La relació de la fusta amb el vi és una història que es perd en la nit dels temps. No obstant això, sabem gràcies a l’escriptor llatí Plini el Vell (23 dC, Como - 79 dC, Estàbia) que els pobles celtes que habitaven els Alps ja coneixen la tècnica de doblegar la fusta i fixar-la amb cercles a principis de la nostra era. Els romans, que encara transportaven el vi amb àmfores i gerres de fang, adoptaren aquell nou recipient, més resistent i manejable, amb els braços oberts i van popularitzar-ne el seu ús per tot l’imperi. A més, van descobrir que els vins que s’enviaven molt lluny, de manera sorprenent, milloraven quan arribaven a destí.
Dos mil anys més tard, l’ús de la bota encara és vigent, però ja no com un mitjà de transport i emmagatzematge (eina logística) sinó com una tècnica més del procés de vinificació (eina enològica). I a diferència dels romans, els canvis fonamentals que succeeixen durant la criança del vi s’han pogut entendre, estudiar i classificar. La fusta és responsable de la cessió de nous compostos i de l’alteració d’altres de preexistents. Aquests nous compostos ajuden a estabilitzar el color del vi, a suavitzar-ne el gust i a modificar el seu perfil aromàtic (formació d’aromes terciaris o de criança). L’encarregat de controlar aquests canvis és l’enòleg, que té a la seva disposició un ampli ventall de botes de diferents mides, materials i característiques per a decidir quin rumb emprèn cada vi.
A La Rioja, històricament, s’havia utilitzat el fudre (bota gran) de roure hongarès o eslavònic (Quercus robur) de fins a 5.000 litres de capacitat per a envellir els vins. No fou fins l’arribada dels francesos a finals del segle XIX que es va començar a utilitzar la bota bordelesa de 225 litres de capacitat, esdevenint aquesta el recipient més utilitzat en la criança dels vins de la DOCa Rioja i la protagonista de la nostra gamma Clàssics de La Rioja.


La bota bordelesa, construïda amb fusta de roure americà (Quercus alba) o roure francès (Quercus petraea), és molt rica en components aromàtics com ara la whisky-lactona (coco i fusta torrada) i els compostos vainillínics (aromes de vainilla). A més, la seva mida més petita afavoreix un major contacte de la fusta amb el vi, traspassant amb més rapidesa les seves aromes i afavorint l’obtenció de vins més complexos.
En canvi, el fudre de roure hongarès o eslavònic (Quercus robur), protagonista en dos vins de la nostra gamma Senderos, traspassa les aromes al vi més lentament i en menor mesura, aportant delicades aromes de mel, ametlles i espècies picants. En ser un recipient més gran que la bota bordelesa només una petita quantitat de vi entra en contacte amb la fusta, reduint la seva aportació aromàtica i respectant més les aromes primàries (afruitades i florals) del vi.