Un blanc de noirs (blanc de negres en francès) és un vi blanc elaborat amb raïm procedent de varietats negres de polpa blanca. Té el seu origen a la regió de la Champagne (França), on aprofitaven les nombroses varietats negres per a elaborar vins blancs escumosos. Tres quartes parts dels ceps plantats a la Champagne eren de varietats negres com ara el pinot noir o el pinot meunier. El chardonnay, la varietat blanca per antonomàsia de la regió, tan sols ocupava un terç de les terres. Per aquest motiu, van desenvolupar una tècnica per aconseguir vins blancs procedents de varietats negres.
La majoria de varietats negres tenen la polpa blanca. Només les varietats anomenades tintoreres tenen la polpa de color vermell. A la península Ibèrica tan sols hi trobem la garnatxa tintorera, autòctona d’Alacant. Així doncs, el color del vi és causat pels tanins i polifenols presents a la pell del raïm. Si separem el most de les pells abans que aquestes comencin a transferir el color obtenim un blanc de noirs.
Els vins blanc de noirs destaquen per la seva intensitat, potència i volum. A més a més, gràcies a la seva complexitat aromàtica i a la seva textura, poden acompanyar infinitat de plats i receptes.
