L’edat del cep i el seu impacte en la vinya del Penedès
Després de les merescudes festes de Nadal, la vinya ens reclama de nou: arriba la temporada de poda. En aquesta època de l’any, l’equilibri entre tradició i coneixement del territori es fa essencial per prendre les decisions adequades. Comencem pels ceps de les finques que no presenten requisits especials, i a mesura que avança l’hivern, ens centrem en les vinyes més primerenques i situades en zones més càlides, amb l’objectiu d’endarrerir lleugerament el seu cicle. Les últimes parcel·les a podar, ja al març, són aquelles ubicades a les fondalades i vessants on el risc de gelades primaverals és més alt; en aquests casos, retardar la brotada un parell de setmanes pot ser decisiu per garantir una collita estable.
Amb els anys, la gestió de les restes de poda també ha anat evolucionant. En algunes finques, passem la picadora per triturar els sarments i reincorporar la matèria orgànica a la terra. Aquest procés té diversos avantatges: en primer lloc, permet mantenir la fertilitat del sòl de manera natural, retornant-hi els nutrients presents en la fusta i contribuint així a millorar-ne l'estructura i la capacitat de retenció d'aigua. A més, la trituració dels sarments ajuda a reduir l’erosió del terreny i afavoreix l’activitat de la microbiota del sòl, essencial per a la salut de la vinya. Només en casos excepcionals es recorre a la seva crema controlada dins la mateixa finca.
La poda és, sens dubte, una de les tasques més estimades pels viticultors del Penedès. No només pel ritme pausat i la calma que es respira a la vinya durant els mesos d’hivern, sinó també per la connexió profunda amb la planta. Cada tall és una decisió pensada a llarg termini, una manera de modelar l’estructura del cep amb una visió que transcendeix l’anyada: poda rere poda, la planta es va transformant, adquirint la seva forma definitiva al llarg de les dècades.
Com el vi, la vinya és un acte de confiança en el futur. La feina que fem avui no es veu immediatament, sinó que es manifesta amb el temps, amb l’evolució de la planta i els vins que naixeran d’ella. És un llegat que es transmet de generació en generació, una expressió tangible del pas del temps i del compromís amb la terra. Al Penedès, cada poda és també un homenatge als qui ens han precedit i una promesa per als qui vindran.