El llarg camí cap a l’equilibri i la maduresa del raïm
Aquesta setmana hem fet treballs de sòl a la Teuleria dels Àlbers, a pocs quilòmetres del celler, en una vinya de parellada plantada fa un any. En aquesta vinya jove, cada decisió és clau. En aquesta primera etapa, els ceps encara tenen un sistema radicular incipient, i qualsevol competència per l’aigua i els nutrients pot afectar el seu desenvolupament.
Els sòls argilocalcaris d’aquesta finca tenen una gran capacitat de retenció d’aigua, però també poden compactar-se amb el temps. Per això, aquests dies hem realitzat una feina clau: hem aixecat la terra amb una arada de discs, treballant a una profunditat intermèdia entre el llaurat convencional i el pas de la fresa. L’objectiu és clar: eliminar les herbes que podrien competir amb les joves arrels dels ceps i, al mateix temps, afavorir una millor estructura del sòl.
Aquest treball té múltiples beneficis. D’una banda, aireja la terra i en millora la permeabilitat, facilitant que l’aigua i els nutrients arribin amb més eficàcia a les arrels. De l’altra, evita que les plantes adventícies es converteixin en una amenaça per a la vinya, cosa que permet que els ceps joves es desenvolupin sense competència.
Cada vinya té la seva pròpia història i, en aquest cas, la de la parellada a la Granada comença amb atenció i paciència. Aquest és només el primer pas d’un llarg camí cap a l’equilibri i la maduresa d’aquesta nova vinya. Perquè un bon vi comença molt abans de la verema: neix d’un sòl ben cuidat i d’un cep que creix en harmonia amb el seu entorn.
