El sirà és una varietat de cep negre, d’origen polèmic, fruit de l’encreuament de les varietats negres franceses mondeuse blanche i dureza. El sirà no s’ha de confondre amb la petite sirah, un encreuament del sirà amb la varietat peloursin, originària del 1880. Estudis recents d’ADN demostrarien que també està emparentat amb la família dels pinot (pinot noir, pinot meunier, pinot blanc...).
Ampelografía
És una varietat de vigor alt, de port semidreçat i producció elevada, de brotada mitjana a tardana i de maduració primerenca. Els raïms són de mida mitjana, compactes, allargats i amb el peduncle llarg i poc lignificat. Les baies són de mida petita a mitjana, de forma lleugerament el·líptica i de color negre blavós. La pell és gruixuda i resistent, amb abundant pruïna. La polpa és incolora i força consistent.
Està catalogada amb el número 11.748 al Vitis International Variety Catalogue (VIVC), una base de dades de diverses espècies i varietats del gènere Vitis.
Característiques agronòmiques
Té una molt bona adaptació a les zones climàtiques III, IV i V de la integral tèrmica de Winkler-Amerine. És molt sensible a l’eutipiosis i als àcars, sensible al míldiu i al Black rot i poc sensible a l’oïdi i a l’excoriosis. S’adapta bé a tota mena de sòls. Es recomana una poda curta amb pocs borrons.
Característiques enològiques
Els vins de sirà sobresurten pel seu color vermell profund, per la seva tannicitat, bona acidesa i elevat grau alcohòlic. Tenen un elevat potencial de guarda i són molt apreciats per les seves aromes de fruita madura (grosella i gerds), flors (violeta) i espècies (clau i canyella). Els vins de criança desenvolupen aromes que ens poden recordar el cuir i el fumat.
Història
La primera referència escrita de la varietat sirà la trobem en un text de Faujas de Saint-Fond del 1781 que diu literalment: “La Sira de l’Hermitage... produït un vin aréable, généreux, stomachique et gagne en vieillissant...”
Les llegendes de l’origen del nom són variades i poc contrastades. Una d’elles es remunta a l’escriptor llatí Plini el Vell quan parla de la varietat Syriaca al segle I dC. Una altra defensa que el nom sirà prové de la ciutat persa de Shiraz (actual Iran) i que fou portada al Roine (França) pel croats al segle XI. Altres versions situen el seu origen a l’illa grega de Sýra o a la ciutat italiana de Siracusa.
Sinonímia
El raïm sirà també és conegut com candive, hermitage (Austràlia), marsanne noire, petite sirrah, sérène, serine, sérine o serinne, shiraz, sirà, sirac, sirah, syra i syrac.
