La història del vi novell es remunta a l’edat Mitjana, època en la qual se celebrava una festa a la tardor per honrar el primer vi sorgit de la collita. Uns segles més tard, a Catalunya es va començar a instaurar la tradició de celebrar l’arribada del primer vi de l’any l’onze de novembre, coincidint amb la festivitat de Sant Martí de Tours i la matança del porc. La dita popular ens ho recorda explícitament: «Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi». Els establiments on es comercialitzava el vi novell penjaven a la porta una branca de pi, que es renovava cada any per a indicar l’arribada d’una nova collita.
Al Penedès, de l’acció d’encetar la bota en deien espinjolar o xatonar. D’aquest últim verb, segons el prestigiós lingüista Joan Coromines, sorgeix el nom d’una de les amanides que es preparaven per acompanyar la festivitat del vi novell al litoral penedesenc, el xató.
Un origen incert
Són moltes les poblacions que s’atribueixen l’origen d’aquest plat elaborat amb escarola, olives, anxoves, tonyina, bacallà i una deliciosa salsa basada en el romesco. El Vendrell defensa que el xató és una salsa de tradició marinera que elaboraven els mariners al port de la seva localitat quan es xatonaven les botes. A Sitges, en canvi, l’historiador Carles Montserrat argumenta que el setmanari local L’Eco de Sitges, el 16 de febrer del 1896, va publicar textualment “l’indispensable xató” en una notícia que feia referència a un sopar realitzat per il·lustres sitgetans, entre els quals destacaven el pintor Miquel Utrillo i l’escriptor Santiago Rusiñol. Vilafranca defensa que xató deriva de la paraula francesa chateau (castell en català), fent referència a l’estructura similar de l'emplatat a la d’un castell humà. I per últim, Vilanova i la Geltrú exposa que la primera referència escrita del xató la trobem en un exemplar del diari barceloní El Sol del 1850, on es mencionava que un restaurant vilanoví de recent obertura elaborava a «la perfección el mondongo y los callos con all-y-oli, el suculento all-y-pebre y el escitante xató».
Un futur prometedor
Deixant de banda polèmiques locals sobre l’origen del xató, com cada any, l’onze de novembre traiem al mercat el vi blanc Donzell, el primer vi de la collita. Un producte de temporada i de producció limitada que només s’embotella a l’inici de cada campanya. Aquest any, s’elabora amb tres varietats blanques procedents de tres zones ben diferenciades del Penedès. El xarel·lo, que li aporta el cos i l’estructura, prové de Sant Pau d’Ordal, mentre que la gewürztraminer i el moscatell de Frontignan, que li aporten les aromes més afruitades i florals, provenen de Samuntà i de Font-rubí respectivament.
Gràcies al seu singular cupatge, el Donzell és un vi fresc i lleuger, amb records de fruita blanca, raïm i herba fresca sobre un perfumat fons floral que conserva un refrescant toc carbònic, fruit de la seva marcada joventut. Sens dubte, la benvinguda més fresca i sincera a una nova collita.
A més, des del 2017, col·laborem amb l’Institut Català de la Vinya i el Vi i 9 cellers de Catalunya (Celler Carles Andreu, Celler Cooperatiu Espolla, Celler Cooperatiu La Granada, Celler Masroig, Covides, Vinícola de Sarral, Sant Josep Vins, Sanstravé i Vins Petxina) amb l’objectiu de sumar esforços per donar a conèixer les característiques i singularitats d’aquest vi tan especial. Aquesta col·laboració es materialitza en la web elvinovell.cat, on es pot consultar els vins novells de l’any, i a través del perfil @vinovellcat a les xarxes socials Instagram i Facebook, amb les etiquetes #ViNovell, #mésquejove, #primertast i #vicatalà.
